Disseny.

(Del it. disegno).
1. m. Trassat o delineació d'un edifici o d'una figura.
2. m. Proyecte, pla. Disseny urbanístic
3. m. Concepció original d'un objecte o obra destinats a la producció en serie. Disseny gràfic, de moda, industrial
4. m. Forma de cada un d'estos objectes. El disseny d'esta cadira es de inspiració modernista
5. m. Descripció o esbós verbal d'algo.
6. m. Disposició de taques, colors o dibuixos que caracteritzen exteriorment a diversos animals i plantes.

Real Academia Española © Todos los derechos reservados

Etimológicament la paraula Di-sseny té varies acepcions del terme anglosaxó design" (Del, referent al signe, signar, senyalar, senyal, indicació gràfica de sentido o direcció) representada mitjançant qualsevol mitjà i sobre qualsevol soport analògic, digital, virtual en dos o més dimensions.

Es el proces previ de configuració mental "pre-figuració" en la búsca d'una solució en qualsevol camp. Del terme italià Disegno dibujo, designio, signare, signado "lo per vindre", el avenir visió representada gràficament del futur, lo fet es l'obra, lo per fer es el proyecte, l'acte de dissenyar com prefiguració es el procés previ en la busca d'una solució o conjunt de les mateixes. Plasmar el pensament de la solució mitjançant esbossos, dibuixos, bocetos o esquemes trassats en qualsevol dels soports, durant o posteriors a un procés d'observación d'alternatives o investigació.

L'acte intuitiu de dissenyar podría dir-se creativitat com acte de creació o innovació si l'objecte no existeix, o es una modificació de lo existent, inspiració, abstracció, síntesi, ordenació i transformació.

Disseny com verb "dissenyar" es refereix al procés de creació i desenvolupament per a produir un nou objecte o mitjà de comunicació (objecte, procés, servici, coneiximent o entorn) per a ús humà. Com substantiu, el disseny es refereix al pla final o proposició determinada fruït del procés de dissenyar (dibuix, proyecte, maqueta, pla o descripció tècnica), o (la imatge o l'objecte produit).

Dissenyar requereix principalment consideracions funcionals i estètiques. Açò necesita de nombroses fases de investigació, anàlisi, modelat, ajusts i adaptacions prèvies a la producció definitiva del objecte. A més comprendre multitut de disciplines i oficis depenent de l'objecte a dissenyar i de la participació en el procés d'una o varies persones.

Dissenyar es una complexa, dinàmica i intrincada feina. Es la integració de requisits tècnics, socials i econòmics, necesitats biològiques, amb efectes psicològics i materials, forma, color, volum i espai, tot allò pensant i interrelacionat amb el medi ambient que rodetja a la humanitat. D'açò últim se pot desprendrer l'alta responsabilitat ètica del disseny i els dissenyadors a nivell mundial. Un bon punt de partida per a entendre aquest fenòmen es revisar la psicología gestalt i com la teoría de sistemes aporta una visió amplia del tema.

Filòsofs contemporànis com Vilém Flusser (en el seu llibre Filosofía del Diseño), proposen que el futur depenga del disseny. Entenent futur como el destí de l'humanitat en sí.